Benvinguts al setembre

"Entre l'ordi i la cibada, per no saber què escollir, una mula es va morir de fam en una porxada.
Així, alguna vegada, si el negoci o l'interès en un cas tan compromès ha vingut a conduir-nos,
per no voler decidir-nos, ens hem quedat sense res."


"El que s'escriu, dura; el que es diu... ningú l'atura"

dilluns, 24 de setembre del 2012

300 anys de vassallatge de Josep Criballers, d'Urís, Osona




 Feia estona que havíem arribat a Barcelona i buscàvem un lloc per estar una mica més tranquils. No gaire lluny de nosaltres vam trobar en Josep. Un home gran, vestit amb barretina

Evidentment cridava l’atenció amb el caliquenyo a la mà i apartat una mica perquè no li donessin massa cops.

El vam convidar a una aigua i un cigarret que ens va demanar. Mentre parlàvem amb ell,  ja més tranquil i asseguts a Passeig de Gràcia ens va dir que venia d’Urís, del costat de Torelló i que era un poeta de pagès.

Dit això li vam demanar quin tipus de poesia escrivia. “Tinc unes 140 poesies, algunes patriòtiques, de nadal i una dedicada a la barretina” 

I doncs, perquè no ens en recita alguna de patriòtica? És al millor lloc, oi? I tant, -va contestar- i així va recitar una poesia que he transcrit.  

Per a tu Patriota i  Resistent. Nascut al 1933, un exemple de gent  gran Catalana amb esperança i que no s’ha donat mai per vençuda.



300 anys de vassallatge per Josep Criballers


300 anys de vassallatge, 300 anys d´humiliació
espanya lliure  no ens vol deixar...
perquè  pobre en quedarà.

Els anglesos ens van trair
per un tros de roca, el pacte van desobeir.
Els francesos,  el Rosselló ens varen robar
 i Catalunya més petita en va quedar

Guerres i dictadures hem passat
 i fins de nosaltres han malparlat;
Mes l’esperit de Catalunya,  es cosa que mai morirà.

Des de dalt el Castell  que fou  glòria en el passat
nostra independència volem demanar
i ben segur que s’aconseguirà
Sense vidres trencar ni contenidors cremar.

Som gent de pau , gent de bon parlar;
 i les coses sabem molt bé demanar.

Si en segles molt llunyans mirall d’ Europa vàrem ser
altra volta, volem tornar-ho a ser !

Au catalans! donem-nos les mans!
sense por, amb il.lusió!

volem el que és nostre, perquè en tenim tota la ráo.!