Benvinguts al setembre

"Entre l'ordi i la cibada, per no saber què escollir, una mula es va morir de fam en una porxada.
Així, alguna vegada, si el negoci o l'interès en un cas tan compromès ha vingut a conduir-nos,
per no voler decidir-nos, ens hem quedat sense res."


"El que s'escriu, dura; el que es diu... ningú l'atura"

dilluns, 15 de febrer del 2016

Hola per sempre, Muriel

Hola Muriel, 

Has aconseguit reunir-nos moltes vegades bategant al so de la nostra llengua, cultura, les nostres tradicions i els nostres anhels. 

Avui, no et negarem, que venim a contracor i a la vegada decidits. I venim a portar-te tres regals, tres símbols que, creiem, et representen. 

Una rosa blanca, Muriel. Una rosa transparent, serena, inquieta (per jove) una flor de tendresa, d'entesa i d'alegria, propera, familiar, tímida, prudent i agraïda.... De rialla dolça....

I Una rosa vermella, Muriel, una rosa de passió (diuen que la passió és un sentiment arrelat al cor, on hi portes Catalunya )
Una rosa tenaç, amb conviccions, valenta, noble i compromesa. 

Una rosa d'amor a una terra.

Una rosa que expressa la nostra més senzilla tradició i homenatge a la cultura catalana i l'amor al país que representes. 

I un llibre Muriel, un llibre on t'escriurem tots els mots que encara dius arreu. Un llibre on
t'escriurem que serem lliures i respectuosos, rebels amb els que ens volen lligar de mans i peus, sincers. 

Tú, has abocat tot allò que tens a l'abast; La rosa blanca, la vermella i les paraules... per fer real el nostre somni. 

Perquè som com som i ens fem del que hem après; I hem après que la il.lusio, la perseverança, el diàleg, la fortalesa, la honestedat i sobretot la senzillesa ens fan ser màgics. 

Gràcies Muriel. 

Santa Coloma de Farners, 15 de febrer de 2016 

dimecres, 16 de setembre del 2015

i així va començar aquesta aventura.

el 21 d'octubre del 2009 vaig obrir aquest bloc sense saber a què em portaria. Fins llavors, ja us ho vaig explicar, només escrivia en llibretes. Ara ho faig als dos costats. No he perdut la bona costum d'agafar un bolígraf, bic, sobretot, i escriure, pel record, coses que m'hagin fet vibrar d'una manera o altre al llarg del dia o la setmana.
M'han passat moltes coses en aquests dos anys i una mica el bloc recull tot el que he anat construint, apartant, afegint ... dins la meva vida, el meu dia a dia.

La intenció era fer un bloc personal on tot hi cap, totes les preocupacions, reflexions, lectures que m'han resultat belles i lectures velles que m'han ajudat a tirar endavant. La qüestió era perdre la vergonya, posar en veu alta tot allò que tenia amagat en tapes vermelles, una tanca a saltar, més portes per obrir. Més reptes.

Al cap de poc vaig perdre el pare, ell va poder llegir els tres primers apunts i prou. La idea no va agradar-li
 -Si vols ja et llegiré jo, les llibretes! (ànims no me'n va donar....) i seguidament, va dir, perquè?
- Doncs per què a vegades sento que tinc alguna cosa a dir.
- Això ho veurà tothom. Sigues prudent. Fes el que creguis (el... igualment ho faràs, s'ho va estalviar. Jo ja sabia que anava implícit).

I així he seguit, ara farà dos anys. Més o menys constant, depenent del temps, la inspiració, sobretot,  i la valoració personal de si valia la pena compartir-ho.

Porto un sarró

Porto un sarró. Un de ben gros ja que gràcies a Déu no tinc l’esquena ampla... i el necessito.

Un sarró on poso totes les mentides que sento dels colonitzadors que han vingut a portar-nos la veritat. La veritat catalana importada de les espanyes. Colonitzadors que intenten generar la crispació entre nosaltres i que només practiquen el divide et impera, tan clàssic i tan actual. Ep! que a vegades ho aconsegueixen. Però aquest, mira pse... no em preocupen tant. Em preocupa més que no sento parlar cap líder català, tots són de fora. S’ha produït el “desembarco de Normandía” , però “altuuuu” un que és d’aquí ara parla des d’Espanya i calla la noieta d’aquí, per agradar als d’allà i arrimadeta aquí i arrimadeta diferent allà (arrimem vots i aquí ens arrimem a ella, encara que no sigui ella la que arrimi)

Ciutadans és el nostre adversari depredador. Tal com parla sembla el  portador de la veritat  més absoluta i el que és més gros , engresca alguns, que saben que el que diuen, arrimats allà, no té res a veure amb el que “s’arrima” aquí. País de palla per ells, país de segones per ells, país d’arrimadetes calladetes, que el que volem és arrimar-nos allà.

Mira noiet del cul estret, n’estic molt tipa que utilitzis Catalunya per els teus propis anhels espanyols, guanya’t Espanya sense mentir sobre Catalunya  y luego (soy bilingüe) te arrimas donde puedas, porqué si conseguimos lo que queremos no tendrás donde arrimarte.

Així que el meu sarró es seguirà omplint, tot i que pesarà cada dia més, lluny de mi, enganxat al pal i ben posat a l’esquena i quan tot això acabi, i acabi bé el podré deixar al terra, descansar i treure’m, literalment, un pes de sobre.


Feu-vos un favor! Agafeu un sarró, com el meu, de pagesa pràctica i sobreviureu a aquest calvari.

dilluns, 10 de desembre del 2012

MANIFEST DE REBUIG A LA LOMCE. Comunitat educativa de Santa Coloma de Farners


MANIFEST DE REBUIG A LA LOMCE

"Davant la voluntat recentralitzadora, retrògrada, anacrònica i segregadora del Ministre Wert i la LOMCE, i la instrumentalització de l’educació amb finalitats ideològiques i polítiques del govern del PP” ,

La comunitat educativa de Sta. Coloma de Farners volem manifestar el nostre més enèrgic rebuig a l’esborrany de l’avantprojecte de llei orgànica per a la millora educativa, considerant que és l’atac més greu a la llengua catalana des de la fi de la dictadura franquista. Un atac covard, fet públic un cop han passat les eleccions al Parlament de Catalunya, que respon a l’estratègia sistemàtica dels aparells polítics i judicials de l’estat espanyol, de meynspreu i residualització de la llengua catalana; especialment pel que fa al model educatiu de la immersió lingüística.

El nostre model lingüístic, que té una antiguitat de més de trenta anys, és un model d’èxit que ha contribuït a la cohesió social i a l’equitat del país. Ha estat una peça integradora clau de la societat catalana de les darreres dècades.
Els resultats de les diferents avaluacions externes, confirmen, que el nivell d’aprenentatge de l’alumnat és molt semblant en les dues llengües cooficials.

Aquest debat no existeix ni en els centres educatius, ni en el país. No s’entén la necessitat de crear un problema artificial i innecessari al voltant d’aquest tema tan sensible. Ens ha costat molt arribar fins aquí, perquè ara, des del govern de l’ Estat s’intenti destruir un valor afegit del nostre model d’ensenyament linguïstic, que mai ha segregat, i menys en qüestió de llengua.
És inacceptable que els drets dels infants siguin víctima del nacionalisme espanyol.

Creiem que el debat actual de futur hauria de centrar-se en problemes reals que afecten al món de l’educació.
El ministre Wert pretén desmantellar el sistema educatiu català i la immersió lingüística, desvirtuant el model democràtic que hem construÏt entre tots, en proposar que la llengua catalana, en lloc de ser la llengua vehicular d’aprenentatge, sigui una assignatura de “quarta categoria”, Aquest atac del govern espanyol no es pot desvincular del context polític. Mai no havien arribat tan lluny en els més de trenta anys de monarquia parlamentària.
L’única resposta possible a aquest avantprojecte, passa pel front comú de partits, sindicats, entitats i del conjunt de la societat contra aquest atac, en una resposta contundent, pacífica i clara.

Defensem , i defensarem sempre, el model d’immersió lingüística del nostre país, com a eina imprescindible per a la igualtat d’oportunitats i la inclusió social. Desmantellar aquest model implica, no solament relagar la llengua catalana, sinó una agressió a la igualtat d’oportunitats per a tot l’alumnat i un menyspreu directe a tot Catalunya i a les seves institucions.

Sta. Coloma de Farners, 10 de desembre de 2012

dilluns, 24 de setembre del 2012

300 anys de vassallatge de Josep Criballers, d'Urís, Osona




 Feia estona que havíem arribat a Barcelona i buscàvem un lloc per estar una mica més tranquils. No gaire lluny de nosaltres vam trobar en Josep. Un home gran, vestit amb barretina

Evidentment cridava l’atenció amb el caliquenyo a la mà i apartat una mica perquè no li donessin massa cops.

El vam convidar a una aigua i un cigarret que ens va demanar. Mentre parlàvem amb ell,  ja més tranquil i asseguts a Passeig de Gràcia ens va dir que venia d’Urís, del costat de Torelló i que era un poeta de pagès.

Dit això li vam demanar quin tipus de poesia escrivia. “Tinc unes 140 poesies, algunes patriòtiques, de nadal i una dedicada a la barretina” 

I doncs, perquè no ens en recita alguna de patriòtica? És al millor lloc, oi? I tant, -va contestar- i així va recitar una poesia que he transcrit.  

Per a tu Patriota i  Resistent. Nascut al 1933, un exemple de gent  gran Catalana amb esperança i que no s’ha donat mai per vençuda.



300 anys de vassallatge per Josep Criballers


300 anys de vassallatge, 300 anys d´humiliació
espanya lliure  no ens vol deixar...
perquè  pobre en quedarà.

Els anglesos ens van trair
per un tros de roca, el pacte van desobeir.
Els francesos,  el Rosselló ens varen robar
 i Catalunya més petita en va quedar

Guerres i dictadures hem passat
 i fins de nosaltres han malparlat;
Mes l’esperit de Catalunya,  es cosa que mai morirà.

Des de dalt el Castell  que fou  glòria en el passat
nostra independència volem demanar
i ben segur que s’aconseguirà
Sense vidres trencar ni contenidors cremar.

Som gent de pau , gent de bon parlar;
 i les coses sabem molt bé demanar.

Si en segles molt llunyans mirall d’ Europa vàrem ser
altra volta, volem tornar-ho a ser !

Au catalans! donem-nos les mans!
sense por, amb il.lusió!

volem el que és nostre, perquè en tenim tota la ráo.!

divendres, 7 de setembre del 2012

El meu poble i jo. Salvador Espriu

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

Salvador Espriu